Somric a l’inici;
l’humor de la ignorància
és àcid cítric; qui calla,
qui aguanta els llavis…
viu a l’ombra del canvi.
Quina raó sostén la norma?
Anàrquic no serà qui ho ignora,
serà potser qui ho respecti?
La llei afoga la convivència,
com una planta al microones.
Busco un lloc on germinar-me
amb terra bruta; lluny d’ones
i pantalles que confonen el temps,
l’espai, el cromosoma perdut
en mars d’oci absurd.
Busco un lloc on germinar-me
jo i les meves arrels acostumades
ja a la supervivència moderna;
alimentades de plàstic reciclat
i amiant cru; crítiques, hipòcrites…
esperant l’incendi.