Llum blanca damunt la vorera;
fredor i fulles seques
embolcallen la tristesa.
Les meves passes, una
rere l’altre, sonen buides;
so de desig que s’evapora.
N’hi haurà un altre, ho sé.
He après a no ofegar-me
a la vegada que m’ho bec;
la nostàlgia pel que seria
perfecte, sense ni tan sols
arribar a ser.