Gàbies i llimones

Em quedo amb mi;
amb qui, de les meves
claus, en faci ocells;

amb qui em busqui la mà
per dansar entre les
seves volades.

Amb qui vulgui ser vida
desperta i conscient,
emmirallar-se i ser mirall
d’encerts i cagades vàries.

Em quedo amb mi mateixa
i em reconec completa;
alliberada d’aquesta gàbia
on m’ha tocat néixer, créixer

reconèixer i defugir-ne.