Em despullen
la tardor i les paraules
dites en veu baixa a sotabosc,
entre romegueres.
Qui soc jo, ara que em veus?
No sé mai qui ser
si no és ser aquell qui altri vol!
Se’m donava bé ser
afortunada coincidència, borda;
perquè de coincidència… res.
De la por d’equivocar-me,
en recullo fruits a l’hivern
i a la primavera; cendres.