Sentir una bola. Bola de neu,
d’angoixa, de gula que roda
i roda i roda i ja ni baixa ni puja,
eixamplant-se a cada volta
fins a engrandir-se més, que jo mateixa.
Sentir…
com el meu cos s’hi consumeix.
Ser bola;
bola que segueix, que roda i roda…
ser torb, perdre el sentit de qui era,
pit agut i mal de cor;
qui seré, fugitiu de mi mateix;
qui soc, autoimmune…
Abracem! [per salvar-me]
Torna’m a casa,
allà on la son em deslliuri d’aquest final.
Que l’endemà, ens desperti… epíleg.