Que cap llàgrima
segueixi un camí traçat.
Que esdevingui identitat;
construcció artística
d’un instant bonic,
i vulnerable.
Que el meu adeu s’assegui
suaument… sobre les brases
de qui senti trobar-me en falta,
demà (o avui).
Si ets flor,
tornarem a ser primavera.
Celebrarem la penúria d’un hivern
potser més llarg del que imaginàvem.
Quan el sol escalfi records d’estiu,
davant el foc d’una tardor agraïda
cuidarem juntes <o separades>
tot allò que som:
el joc,
l’alegria
i la ferida d’un nin.