Legítima, la ràbia;
la nostra metxa ens legitima la ràbia!
Curta o llarga,
lenta o ràpida,
a ningú li importa res més
que la que et quedi per cremar.
Està bé. Està bé
que em molesti
el teu progrés
d’escala mecànica;
El d’ara amigui, ara novie,
ara hipotecotxi, ara comuni…
tat | de bloc | de pis | cèntric.
Està bé el teu gènere CIS,
l’orientació tova
que l’acompanya
i el privilegi normatiu
de ser blanqui ric i sexi
i cristià (nah…); de debò.
Ho dic de debò,
que està bé;
que de veure’t
se m’encengui la sang.
Que envegi aquesta acceptació
social, el seu somriure d’expectativa
familiar, el patriarcodopatge
laboralegal que t’acompanya,
a cada passa.
Al diantre, el teu caminar
inconscient de tot el que ets
i tens; i com tant i tan bé, t’encaixa.
Hòstia! Està bé que avancis,
que ho gaudeixis, ho abanderis
i ho celebris en veu alta!
Com està bé, també,
que m’irriti i t’estimi celebrant-ho.
Perquè, en el fons, t’estimo;
també.