Volva. Volva de neu desfà el seu vol
a voltes d’irrompre abril, la calor,
les pluges i el retorn del sol.
Sola. Immensament completa
volva ressegueix en fines línies
els vents freds.
Flueix la seva existència, en silenci.
Com aigua. Simples cristalls
on reflecteix la ciutat; i esdevé soroll.
O el temps; i esdevé pressa.
Però ella balla.
Dansa aferrada al present;
instant rere instant, sols per ser: Volva.
Volva de neu desfent-se
en el seu vol, a voltes d’irrompre abril.
I és tan real, tan bella i tan seva
que de volta; em recorda a tu.
I que t’estimo.